Les cames li comencen a fallar i li juguen una mala passada. L’home del darrere redueix la distància entre els dos i l’agafa amb força. Ella, desesperada i amb la por corrent-li per les venes, comença a cridar, però als dos segons l’aire s’acaba i les parpelles se li clouen.
No veu res. Únicament sent el fred metall on està estirada totalment nua. Intenta incorporar-se i sent una forta fiblada a l’estómac. Es porta ràpidament les mans al cos per fer-se un reconeixement. Sembla que no tingui res trencat. De sobte, el silenci té un acompanyant: el caminar contundent i masculí d’unes botes, que donen dos cops secs a la porta. La claror il·lumina la sala claustrofòbica i el rostre de la figura masculina amb botes. És alt i robust, les seves faccions són agressives i la seva mirada aterradora. Ella ràpidament es porta els braços al cos per cobrir-se, però l’home l’agafa i se l’emporta al llit de metall.
Vint minuts després, ell es puja els pantalons i prem el gatell de l’arma.
No ho entenc, però ànims!!!
ResponEliminaEn poques paraules passen moltes coses, dites i no dites!
ResponEliminaEntenc que és un tall de text dins d'un relat més ampli. Potser un projecte que tens en el cap? Un exercici d'estil? O simplement una idea que has tingut ganes de posar en el paper?
No sé exactament què és, ja que quan em disposo a escriure ho deixo anar tot. Sóc fan de les accions ja començades i sense final, com has pogut llegir en el bloc. Pot ser que dintre d'un temps recuperi aquest escrit i l'allargui per tal d'aconseguir una narració llarga.
EliminaMoltes gràcies Marta i fins la pròxima fidel lectora!
dons jo crec que hi ha tota una historia aqui dintre que be podria ser un conte. sense perdre l'estructura de l'actual.
ResponEliminam'agrada seguir el que escrius.
espero que contiuis
Moltes gràcies de tot cor!!
EliminaFins la pròxima!